Personal Stories, Life reflections.
Quan Et Sents Invisible i Abandones el Caos en Silenci
De vegades, la cosa més valenta que pots fer és allunyar-te.
Arriba un moment en què t'adones que ets a tot arreu, però no et veuen enlloc.
Escoltes, t'importa, et quedes — però la teva presència s'esvaeix en el silenci.
Sentir-se invisible no passa de la nit al dia.
Creix quan els teus esforços són ignorats i les teves emocions són desestimades.
Deixes d'explicar-te perquè ningú no escolta realment.
Així que no discuteixes.
No fas soroll.
Te n'allunyes en silenci.
Abandonar el caos en silenci no és feblesa — és autoestima que tria la pau abans que el dolor.
No te'n vas perquè no t'importi; te'n vas perquè t'ha importat durant massa temps.
I en aquest silenci, comença la curació.
De vegades, desaparèixer del caos és la manera més sorollosa de triar-te a tu mateix.
Subscriu-te a "Xiviaaa" per rebre actualitzacions directament al teu correu
